Giovanni da Milano e i rapporti artistici fra Firenze e la Lombardia nel Trecento.

Giovanni da Milano e i rapporti artistici fra Firenze e la Lombardia nel Trecento
1/12/2008, ore 10.00 Sala del tardo Trecento

Guido Tigler, Qualche dubbio sul busto della Diva Faustina
Laura Cavazzini, La Diva Faustina e eil Maestro delle sculture di Viboldone
Carla Travi, Aspetti dell'antica arte lombarda: 50 anni dopo
Sandrina Bandera, Gli affreschi del tiburio di Chiaravalle Milanese: botteghe lombarde e botteghe toscane a confronto. Osservazioni delle fasi esecutive e delle caratteristiche tecniche attraverso il cantiere del restauro in corso.
Mina Gregori, Giovanni da Milano e la maniera dolcissima e tanto unita.
Marco Rossi, Universitá Cattolica del Sacro Cuore, Brescia(?)/Docente ordinario di Architettura del Paesaggio e delle Infrastrutture Territoriali al Politecnico di Milano, General Manager,(?) Giovannino de Grassi tra pittura lombarda e cultura internazionale.

h. 13.00 Pausa

h. 14.30
Andrea De Marchi, Giovanni da Milano forestiero a Firenze: le radici lombarde e il confronto con Simone Martini.
Angelo Tartuferi, Il restauro del polittico di Ognissanti e qualche considerazione su Giovanni da Milano dopo la mostra.
Cecilia Frosinini, Gli affreschi di Giovanni da Milano nella cappella Guidalotti Rinuccini: note tecniche.
Discussione sulla mostra.

Ambient distendit. Presenta Daniela Parenti, mujer pròpia de un museu com l'Acadèmia. Seria, disciplinada. Amb bona capacitat de sacrifici i renuncia de protagonismes personals. Un regal per als ulls que no m'esperava. Divendres vaig agafar la cita per internet a una conexió més que casual des de la Biblioteca Nazionales Centrale. Tenia bona voluntat però no tenia ni idea. Igual que jo. En aquests casos me refie més de la meua intuició que de la ningú. Vaig trobar l'indiricio de milacre. No funcionava si no s'hi connectava des del servidor. Val a dir que la mateixa diirecció teclejada no servia de res.M'aagrada trobar-me amb la gent que escriu els llibres d'art. Que són amics de Luciano Bellosi, per exemple. No m'agrada que parlen de l'art i dels artistes sense haver agafat un llàpis o un pinzell la majoria d'ells. I això s'hi nota. No ténen la mirada educada. Sí la tenen més educada que la majoria de loa gent. Però no per a fer el que fan. Per a parlar d'art amb eixa prepotència, - alguns, la majoria no -. Per decidir com s'ha de fer una restauració, - després s'hi lamenten tots -. Han de fer art amb les seues mans. Tots els pedagogs estan d'acord. La teoria no pot anar tan descomunalment separada de la pràctica. Los sueños de la razón generan monstruos, - Goya -. Enfin. Jo crec que ho saben però no són prou independents. Ningú voldria estar a l'Albergo Popular com jo. Podrien consultar amb artistes especialitzats i estudiosos de la història de l'art. Com jo, sense anar més lluny. I no ho dic per jo. Ho dic per l'art. Però quuina cosa faran els grups de pressió mediàtica. si tota la manipulació mediàca se'ls fa malbé a causa de les imatges. Això ja ho saben des de Trento. I molt més abans. La poítica de restauracions. Podrien dir tantes coses. Nngú parla, però. No els interesa l'Albergo Popuilar. M'interessa saber com s'hi mouen les corrents artístiques. Els fresc sembla que camina de Florència a Siena. La pintura en taula de Siena cap a Florència. Tinc un concert d'opera gratuït. Me'l deixe però per l'art. Prefeix treballar les idees d'aquest jornada en calent.

Fitxa tècnica de la jornada:

Presenta Daniela Parenti, destaca el bon ambient i la improvisació.
La discussió sobre l'adjudicació del bus de la Diva Faustina me permet seguir en directe una apasionant polèmica sobre atribució d'una obra d'art. Les dones italianes acaronen les paraules. Com mouen les mans mentre parlen! Realment és un art. I del tot incosncient. Ho he comprovat a més d'un discurs. He tingut ganes de filmar-les. És realment com un ball. I qué bé s'expressen. Ténen una facilitat de paraula i de comunicació envetjable. També els homens. Aunque no tant.
La Diva Faustina al Palazzo di Branda Castiglioni estudi d'adjudicació.
Laura Cavagini no pensa el mateix.Creu que el bust era a l'origen una escultura exenta Trecentesca. Rotulada en el Quatrrocento.
Guido
Laura prsenta.
sembla que la política de privatització de la cultura a mogut poltrones .
Diva austina
Castiglione i els capitells.
Branda Caatiglioni
Kes caripatides de la tomba
els bustos a les escales també als balcons dels palaus de venezia tipics del trecento
Ela cardinal Branda.
La cultura himanostica del cardinal la troballa de la moneda i el csotum de les esclanes per,eten adjuvcarla la obra al quuatricento.
Intervenció de Laura:
No era n busto en principi sinouna esculutra cmpleta,
pwnsa que s'hi rtracta d'una virtu o uuan sibilla,
El vestit al trecento el canvi de la moda l'eote
artsites sieneses-
castiglione-
Massa dertalls per estar a una escala.
Il maestro di excultura di Viboldone.
Di Boldone
Milanesa-lombarda.
la taula camina de nord a sud i el fresc de sud a nord
Marco Rossi, Giovannino de Grassi tra pittura lombarda e cultura internazionale.

tino di Graci
reflecsió sobre el tardo gaoticç
l'art gòtic un art decoratiu? se m'ocorreix a mi.
l'art italià a l'origen del naturalisme del gotic.
la problematica cultural de la samaritana(¿?)
les miniatures- L'alfabet figurat (miniatura)
difrerents modls enm la miniat i la pintura_
mostr a starsb urg del 1400
Frabxwa¡sca darcais_ m

Sandrina Bandera, Gli affreschi del tiburio di Chiaravalle Milanese: botteghe lombarde e botteghe toscane a confronto. Osservazioni delle fasi esecutive e delle caratteristiche tecniche attraverso il cantiere del restauro in corso.
molt bona amb bona documentacií gràfica. no prenc notes.
Mina Gregori, Giovanni da Milano e la maniera dolcissima e tanto unita.
cabeçades.
una biblioteca vivent. molt bona documentació. i fotos
sta maria di breda_di boldone
la cronaca malabaia
Caelo volpeconf.soc
l MOINIrue Trbaoat lRQU MONUMENTL
INICIO LOMBedo de h de milkNO
important treball a lombardia
il tabernacolo de via del leone
vida d'orcagna del vasari.
chiesasa e saN REMIGIO
ek preblkema de sieno le punzione de siena a firenze
la pieta de siena
simone martini
maestroi di figline
remigio
le raporti con siena
simone martini


Bibliografia:
1.-Masaccio e le origini del Rinascimento,Bellosi Luciano; Cavazzini Laura; Galli Aldo.